"L'Ampolla va ser el punt de partida del camí que vaig decidir emprendre musicalment"
- Ajuntament
Miquel Rullo Pérez, més conegut artísticament com a Miquel Rullo, és un jove cantautor de Sant Jaume d'Enveja amb fortes arrels a l'Ampolla que va començar a tocar la guitarra quan tenia 8 anys. Amb poc més de 20, ja ha compost nou cançons: Sueños en barco, Fugacidad, Crónicas de un suspiro, Alma de hierro, Queda’t, Butaques buides, No tot s’acaba aquí, Deu mil gràcies i Junto a ti nuestra canción, i ha gravat dos videoclips: Sueños en barco, on algunes localitzacions tenen lloc a l'Ampolla, i Deu mil gràcies. A la seva carrera musical també s'hi suma la recent publicació del disc Miquel Rullo.
El primer contacte amb la música va ser amb una orquestra local i poc després d'aquella primera actuació va començar, quasi de forma simultània, a tocar sol. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha format part de diversos grups musicals i, ja en solitari, ha cantat en diversos escenaris de Catalunya, com a l'editorial Comanegra, a Barcelona, on ha actuat en diverses ocasions, però l'emplaçament que destaca més que cap altre és el restaurant La Taverneta de l'Ampolla, el lloc que reconeix que ha estat el seu bressol musical.
En quin moment et vas adonar que cantar era més que una afició i t'hi volies dedicar professionalment?
Quan vaig començar a interessar-me per la música em centrava principalment a aprendre a tocar la guitarra i se'm feia impossible tocar i cantar a la vegada, feia molt poc que tocava i només em podia centrar en una de les dues coses. No va ser fins al cap d’un parell d'anys, quan ja tenia una mica més de domini sobre l'instrument, que vaig provar de fer les dues coses a la vegada. No em vaig preocupar per si tenia traça per cantar o no, només vaig veure que podia fer-ho i a poc a poc es va convertir en costum, fins al dia d'avui.
Ets autodidacta i compons tu mateix les cançons. Com vas començar?
Vaig començar component la meva primera cançó quan tocava amb un grup format per joves de la mateixa edat, llavors teníem 14 o 15 anys, però és una d'aquelles cançons que queden arraconades, ja que a mesura que compons vas veient allò que pots aprofitar i, sobretot, allò que no. La primera cançó pròpia que va sortir a la llum va ser Sueños en barco, composta el 2016 i estrenada el 2018.
Què volies transmetre amb aquesta primera cançó, Sueños en barco?
Moltes vegades componem a partir d'idees, conceptes o elements que anem captant des de qualsevol font que ens les proporcioni. En la majoria dels casos les cançons tenen un sentit concret i explícit, tot i això, en aquest cas, Sueños en barco és fruit de moltes idees recollides al llarg de molt de temps que, juntament amb l'ajuda de David Roman, amic i cantautor del territori, vam poder agrupar per tal de crear alguna cosa amb cert sentit musical. Òbviament, com qualsevol peça artística, té un significat i un objectiu. No obstant això, prefereixo donar el protagonisme a la lliure interpretació de cadascú. Crec que és una d'aquelles cançons que t'evoquen emocions diverses segons el moment i l'estat d’ànim.
T'hem sentit cantar en diverses ocasions a l'Ampolla. Com recordes aquestes actuacions?
L'Ampolla va ser el punt de partida del camí que vaig decidir emprendre musicalment. Agraeixo que els negocis i particulars del poble hagin apostat per mi tot aquest temps i a l'Ajuntament que hagi pensat amb mi per amenitzar actes com la Setmana del Comerç o les Festes del Carme. El tracte sempre ha estat immillorable. He de ressaltar que el poble de l'Ampolla el considero casa meva, ja que la meva mare és ampollera i l'Ampolla forma part de la meva sang. Sempre que hi actuo noto l'escalf de la gent, la que ha estat al meu costat des del principi.
Acabes de llençar el teu primer disc en solitari. Parla'ns d'ell…
He decidit donar-li el meu nom, Miquel Rullo, perquè és un disc amb un caràcter purament introspectiu i molt propi, que representa el meu camí, tant musicalment parlant, com en altres àmbits més personals i quotidians, des de la primera cançó que vaig compondre fins avui. És un disc enregistrat en acústic, autoproduït i autoeditat.
L’estiu és l’època durant la qual hi ha més activitat musical i a això se li suma que hauràs estrenat disc molt recentment. Com es presenten els mesos d’estiu, tot i la incertesa del moment a causa de la pandèmia?
Just abans d'aquesta sisena onada de la pandèmia de la Covid-19 tenia bona part de l'agenda plena, molts particulars i ajuntaments comptaven amb concerts meus, també m'havien contactat per amenitzar sopars d'empresa i altres actes. La mala sort va tardar poc a manifestar-se i pràcticament en qüestió de dos dies es van haver de cancel·lar o ajornar totes les actuacions que teníem programades, encara que últimament estic tornant a rebre peticions. La veritat és que la situació és d'una incertesa molt gran, però pel que he estat veient, la gent té cada cop més ganes d'assistir a actes culturals. La previsió és, en principi, bona i estic realment content de com es presenta l'estiu, sembla que anirà força bé. Esperem que l'estrena del disc ajudi a fer d'aquest estiu un estiu encara més exitós.