Ricard Carbó és enginyer tècnic agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb més de trenta anys d’experiència en el món de l'aqüicultura, està especialitzat en disseny d’instal·lacions de piscifactories i participa en les investigacions de noves tècniques de cultiu d'organismes aquàtics.

La seva expertesa en el món de les piscifactories el va portar fa vint-i-vuit anys a l'Ampolla per ser l'encarregat de gestionar les instal·lacions que hi va haver durant uns anys a la costa de l’Ampolla, en les quals es criaven dorades i es comercialitzaven sota el nom “Peix de l’Ampolla”. L’Ampolla va ser el segon municipi de la costa catalana en produir peix a través de l’aqüicultura -el pioner va ser Blanes-.

Des de 2018 és gerent dels centres de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, IRTA, que hi ha a les Terres de l'Ebre. Aquests instituts de recerca estan ubicats a Amposta, on s'estudien temes relacionats amb l'arròs i els cítrics, i a la Ràpita, on les línies d'investigació se centren en l'aqüicultura i en com afecta el canvi climàtic a les zones costaneres.

Carbó va ser un dels ponents que va participar en la part científica de la tercera edició del congrés de ciència i cuina GastroMar l'Ampolla, que es va celebrar del 12 al 14 de març de 2023.

– Quants anys fa que es va crear l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)?

L'IRTA va néixer fa més de trenta anys. La seva creació va sorgir de l’interès del Parlament de Catalunya per crear un centre de recerca que es dediqués a potenciar la recerca en tots els camps agronòmics que tenen presència a Catalunya i fer-ne una recerca de proximitat i aplicada als diferents sectors que hi ha al nostre país.

L'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries té repartits per tot el territori català tretze centres propis i alguns altres que són consorciats. La filosofia que se segueix per establir un centre de l’IRTA en un punt concret del territori és que aquesta zona sigui referent de l’àmbit que es vulgui estudiar i que aquest sigui un dels principals motors de l’economia d’aquest indret.

– Com ho traduiríem en el cas de la Ràpita?

En el cas del centre de l’IRTA a la Ràpita és evident que havia d’estar ubicat a aquesta ciutat del Montsià perquè tant el municipi com el seu entorn és el lloc de Catalunya que recull més aqüicultors. L’institut es va posar en funcionament a finals de la dècada dels anys 90 i en aquell moment érem vuit persones treballant-hi. Ara, ja en som més de vuitanta.

L'IRTA de la Ràpita és el centre de referència en temes d'aqüicultura de tota la costa del Mediterrani. De fet, tenim un conveni amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) per estudiar sistemes de cultiu que siguin sostenibles i que es basin en l'economia circular. En aquest aspecte, estem estudiant la possibilitat de criar també espècies omnívores o herbívores de la base de la cadena tròfica, en lloc d'espècies carnívores com el llobarro, la dorada o el llenguado, per aconseguir que el cicle sigui més sostenible.

– Quines són les principals línies de treball de l’IRTA de la Ràpita?

La recerca que es fa al centre de la Ràpita està dividida en dues línies. D'una banda, l'aqüicultura i, de l'altra, l'estudi de les aigües marines i continentals. Aquesta darrera es va crear el 2006 i treballa, sobretot, temes de caràcter mediambiental, d'espècies invasores, d'espècies en risc d'extinció i en saber com està afectant el canvi climàtic a les zones costaneres. Evidentment, el fet d'estar ubicats al Delta de l'Ebre fa que la majoria d'estudis es facin aquí.

A més a més, també tenim la missió de controlar la qualitat de l'aigua de tot el litoral català, sobretot de les zones extractives de marisc. Si no es realitzessin aquests controls, no es podria consumir el marisc que es produeix, per exemple, a les badies del Delta de l’Ebre. Amb aquestes anàlisis es detecta si l’aigua del mar té alguna toxina. En cas afirmatiu, des de l’IRTA avisem les autoritats corresponents perquè tanquin aquella zona.

Així mateix, mantenim una estreta col·laboració amb els productors per tal de garantir un producte d’alta qualitat i amb total garanties per als consumidors.

– En el cas del centre de l'IRTA ubicat a Amposta quina recerca es duu a terme?

Pel que fa a l'especialitat del centre que l'IRTA té a Amposta, s'hi estudien temes relacionats amb l'arròs i el cultiu de cítrics. Les principals línies d'investigació d'aquest institut són l'estudi de noves varietats tant d'arròs com de fruites, tècniques de cultiu, com combatre patògens que puguin afectar els arbres fruiters, així com adaptar aquest cultiu al canvi climàtic.

– Tornant a la Ràpita, un dels últims projectes que esteu treballant és l’aquoponia. Fes-nos cinc cèntims sobre en què consisteix.

L'aquoponia consisteix en combinar el cultiu de peixos en sistemes de recirculació amb un cultiu hidropònic (sense terra) de les plantes. És coneguda per la relació entre peixos i plantes en la qual els peixos poden ajudar les plantes a créixer perquè els hi poden subministrar una espècie de nutrients i, al mateix temps, les plantes serveixen per absorbir aquests nutrients, netejar l’aigua i retornar-la als peixos més neta.

Si ho expliquem amb més detall, s'observa que el sistema és molt senzill si aprenem com funciona aquesta interrelació. Quan aquests animals processen els aliments que els hi dones, aporten uns nutrients que es dissolen amb l’aigua. En aquest moment, les plantes absorbeixen aquests nutrients, netejant així l'aigua. Finalment, el cultiu de plantes retorna aquesta aigua ja neta cap als peixos perquè es torni a iniciar el procés.

És un cicle tancat amb què tant els peixos com les plantes s’estan enriquint mútuament. A més a més, és molt sostenible perquè s’està reutilitzant l'aigua per produir dos cultius en el mateix lloc i estalvies un 90% de l’aigua que s’hauria d’utilitzar si fessis les mateixes activitats a través d’un sistema habitual.

– Aquest sistema de moment només es pot trobar en l'àmbit de la recerca?

Es tracta d'una pràctica mil·lenària i que en els darrers trenta anys ha anat perfeccionant-se. A països llatinoamericans, als EUA i a Àsia s'està practicant de manera comercial, en canvi, a Europa gairebé ningú l'aplica -només a centres experimentals i universitats-. De fet, l'IRTA fa uns cinc anys que hi està treballant i és pioner en la recerca de l'aquoponia a escala europea liderant projectes europeus com el NewTechAqua.

– Quins projectes que estigueu treballant poden beneficiar els sectors que tenen presència a l'Ampolla?

Ara mateix, i tenint en compte el context de canvi climàtic, l'IRTA està estudiant tècniques de cultiu i noves varietats que es puguin cultivar en aquestes noves circumstàncies i sense haver d'emprar tanta aigua. També estem investigant alternatives d'altres espècies de cultiu que siguin sostenibles.

– Per què és important que es continuï celebrant el congrés de ciència i cuina GastroMar l'Ampolla?

El GastroMar l’Ampolla és una eina meravellosa per donar a conèixer totes les noves tendències que puguin afectar tant a l'alimentació com a la producció. Així mateix, és una plataforma per difondre tot el ventall culinari que existeix a l’Ampolla.

A més a més, cal remarcar que l'alimentació i la recerca han d'anar sempre de bracet i en paral·lel. Des de l'IRTA, per exemple, estem treballant diàriament per trobar nous reptes i noves tècniques per conservar els aliments, additius que poden ser millors, noves espècies que es puguin cultivar, aconseguir que les que s'estan cultivant millorin i siguin més saboroses, més duradores i més resistents. Gràcies a GastroMar l'Ampolla podem donar a conèixer i divulgar tot aquest treball que estem fent.

– Algun dels projectes que hàgiu exposat en alguna de les tres edicions es desconeixia i GastroMar ha fet d'altaveu perquè el sector de la cuina s'hi interessés?

Justament m’ha passat en aquesta tercera edició. Quan vaig explicar què era l’aquoponia, tant els cuiners com la mateixa Fundació Alícia es van interessar per aquesta tècnica i per conèixer les hortalisses que tenim al centre de la Ràpita i que són el resultat de l'aplicació d'aquesta tècnica.

Evidentment, com a centre de recerca ens vam oferir a transferir aquest coneixement a qualsevol de les persones interessades que vulguin començar a treballar en l’aquoponia i produir aliments a través d'ella.

També hi va haver un cuiner de renom que va mostrar interès per la salicòrnia, una planta marina que creix al Delta de l'Ebre i que nosaltres utilitzem per aplicar l'aquoponia amb aigua salada -a l'IRTA la Ràpita treballen l'aquoponia amb aigua dolça i amb aigua salada-. En aquest cas, el cuiner va voler provar-la i la va trobar tan saborosa que ens va assegurar que possiblement l’inclouria en algun dels seus menús. En l'alta cuina d'alguns països europeus ja estan elaborant plats amb ella i l’anomenen "l’espàrrec de mar" per les seves propietats.

– Quin tema creus que seria interessant tractar en la part científica de GastroMar l’Ampolla en les pròximes edicions?

Un tema que crec interessant per tractar és l'aqüicultura, ja que sempre ha existit un estigma infundat al seu voltant sobre que els peixos que es crien amb aquesta tècnica mai podran reunir la qualitat dels peixos salvatges i no hi ha cap evidència científica que així ho demostri.

Si aquesta tècnica es treballa bé, es poden obtenir resultats de gran qualitat. La qualitat dels peixos salvatges varia al llarg de l'any, depenent de si tenen menjar o no al seu abast. En canvi, amb l'aqüicultura pots assegurar que els peixos estiguin en la qualitat òptima per ser consumits en qualsevol època de l'any d'una manera regular.

A l'Ampolla es podrien cultivar dorades, llobarros, llenguados, corbines, llices i, evidentment, crustacis com llagostes, llamàntols, crancs, etc. De fet, a tot el món hi ha unes 150 espècies que es cultiven amb aqüicultura i moltes d’aquestes podrien ser criades a les costes del Mediterrani.

Així doncs, m'agradaria posar sobre la taula el fet que puguin conviure la pesca i l'aqüicultura i buscar l'equilibri perquè aquestes dues tècniques es complementin entre elles.