Paco Luís Alumbreros Pantoja és des del 28 d’abril d’aquest any el president del Club de Jubilats de l’Ampolla, càrrec que ha acceptat amb il·lusió i amb un projecte al cap que vol engegar per crear cohesió entre la gent gran del nostre municipi. Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i mestre d’escola per oposicions en Geografia i Història, es va dedicar durant trenta-sis anys a dues de les seves principals passions: l’ensenyament i la música. Al llarg dels seus dinou anys com a mestre de música ha passat per les escoles Carles III de la Ràpita, Mediterrani de l’Ampolla, l’Institut-Escola el Perelló, i Soriano-Montagut d’Amposta.

A l’Ampolla va arribar al 2001 per ser mestre de música a l’Escola Mediterrani on va estar sis anys. Va ser el fundador de la Coral infantil Dolces Veus, la primera coral de nens i nenes que hi ha hagut a l’Ampolla, i també va continuar amb la labor que va deixar Amparo Llaó, dirigint durant sis anys la coral que portava el seu nom.

Toca el piano, la flauta de bec i l’harmònica, però l’instrument que més domina i que més li agrada és la guitarra, la qual va aprendre a tocar de manera autodidàctica, adaptant els coneixements del piano a aquest altre instrument de corda.

- Des de 2000 fins al 2006 vas ser director de la Coral Amparo Llaó, quins eren els moments de l’any que esperàveu amb més il·lusió?

Hi ha dos moments que recordo que tots els components de la Coral Amparo Llaó esperàvem amb més ànsies. Un era el concert d’havaneres que oferíem cada estiu al port pesquer. Tanco els ulls i encara ens veig tots vestits amb les samarretes blanques amb ratlles de color blau marí, acompanyats de Jorge Martínez i Andreu Palomo a les guitarres, i Bibiana a l’acordió, envoltats de la brisa del mar, de les barques de pesca i del caliu dels veïns i veïnes de l’Ampolla que ens acompanyaven en aquestes nits tan especials.

L’altra cita, o millor dit cites, que recordo amb molta estima eren les trobades per menjar a casa nostra que fèiem un cop per trimestre, on compartíem riures, germanor i un bon àpat.

– Fundador de la primera coral infantil de l’Ampolla, la Coral Dolces Veus. Quin record guardes d’aquesta altra etapa?

Tot i que vaig estudiar Psicologia, la meva passió sempre ha estat l’educació, la música i l’esport. Fruit d’això va sorgir la meva professió com a mestre de música. Quan vaig arribar a l’Escola Mediterrani de l’Ampolla vaig veure que no hi havia cap coral de nens i nenes i vaig pensar fundar ne una. Era una gran oportunitat per transmetre la música als més petits del poble i, al mateix temps, ensenyar-los aquest art. Passàvem molt bones estones assajant, aprenent cançons per als concerts que després fèiem i, sobretot, estudiant música.

Guardo molt bons records, i espero que els seus membres, que ja són persones adultes, també. M’omple de goig creuar-me’ls pel carrer, tants anys després, i que encara em saludin.

– Com vas decidir ser president del Club de Jubilats de l’Ampolla?

A diferència de la majoria dels càrrecs d’entitats o associacions, jo no m’hi vaig presentar, m’hi van presentar. El 14 de gener de 2023 ens van proposar a la meva esposa, Monique, i a mi formar part de la Junta Directiva del Club de Jubilats de l’Ampolla. Tres mesos després, el 28 d’abril, ja vam prendre possessió dels actuals càrrecs: jo com a president i Monique com a secretària.

Quan vam entrar com a vocals de la junta directiva, Ferran Casanova i Valentí Macipe, president i secretari en aquell moment respectivament, ja tenien al cap la idea de deixar voluntàriament els càrrecs que ocupaven i que aquells tres mesos tres mesos fossin com una mena de formació i traspàs, perquè nosaltres assumíssim les regnes de l’entitat. Vull aprofitar per donar-los-hi les gràcies per haver confiat en nosaltres, en especial a Ferran, el meu antecessor, que poc temps després de fer aquest pas, ens va deixar.

– Quina és la quota per ser soci del club?

Per entrar com a soci, com a la majoria d’entitats, s’ha de pagar una entrada, la nostra és de 15 euros. Després, hi ha la quota anual i és de 15 euros, el que resultaria poc més d’un euro al mes.

– Actualment, a part del president, qui més forma part de la Junta Directiva del Club de Pensionistes de l’Ampolla?

La junta està formada per Monique Agaraté com a secretària, Juan Curto com a tresorer, Giorgio Spezia com a comptable, i Teresa Colomines, Josefa Garcia i Pepita Curto com a vocals.

– Quines noves iniciatives has impulsat o estàs treballant per posar en marxa des que ets president del club?

Soc novençà, com totes les persones que s’inicien en un càrrec o en una feina segurament que he comès o cometré algun error, però com bé diu la dita “dels errors s’aprèn”. Hem de tenir en compte que el nostre club, per la vida, és una de les entitats que més altes i baixes té durant l’any. En aquest moment som 230 socis. Aquest número tan elevat ens dona força per impulsar noves idees.

Un dels projectes que tenim entre mans és adquirir una nova taula de billar. Ara tenim una que va donar desinteressadament a l’entitat Salvador Serrano Gumara. Ara bé, ens trobem amb el problema que de les tres mides reglamentàries que existeixen d’aquestes taules, aquesta correspon a la mida més petita i això és un inconvenient per tirar endavant la idea d’organitzar tornejos de billar. Hi ha uns quants socis que són uns grans aficionats a aquest esport i molt bons jugadors. És una iniciativa que voldríem que prengués forma.

Una altra proposició que ens hem plantejat és que el centre del Casal de Jubilats de l’Ampolla es converteixi en un local social, un punt de reunió i trobada de la gent gran del nostre poble. Ara, hi ha persones que es reuneixen cada tarda, de dilluns a divendres, per jugar al bingo, però volem anar més enllà.

Així mateix, estem duent a terme un curset de sardanes amb una trentena de persones apuntades, sessions terapèutiques d’exercicis per millorar l’esquena i classes de ioga.

A més a més, una de les sòcies del club és metgessa retirada i s’ha ofert a realitzar xerrades sobre prevenció i detecció de malalties, dietes saludables, salut i benestar, consells per a persones cuidadores de gent gran... Temes interessants per al nostre col·lectiu que creiem que podran ser de gran utilitat.

Una altra de les activitats que fa temps que s’organitzen són les excursions d’un dia o sortides de diversos dies. És veritat, però, que després de la pandèmia hem detectat que costa molt aconseguir que els socis i sòcies s’apuntin i això, en moltes ocasions, esdevé un problema perquè no podem aconseguir el nombre mínim de persones per tirar endavant la sortida. Estem estudiant quins són els motius i com reconduir-ho.

L’estrella de les activitats és el ball del diumenge la tarda. A l’hivern té lloc de les 17.30 a les 20.30 hores i a l’estiu de les 18 a les 21 hores. Aquest és el punt de trobada que m’agradaria que esdevingués el centre de l’entitat. Durant la tarda, es respira un ambient d’amistat i familiaritat molt acollidor. L’entrada al ball per als socis i sòcies és de 5 euros i per als que no ho són, 6 euros. En l’entrada s’inclou un entrepà, una beguda i ballar tota la tarda.

Per acabar, però no menys important, fa poques setmanes que hem engegat una coral de gent gran que s'anomena Major.

– Explica’ns més sobre la Coral Major.

Des que vaig entrar a la junta directiva que ho tenia al cap i a principis d’octubre per fi va veure la llum. És una activitat gratuïta, que està adreçada als socis.

Els objectius que ens hem proposat són molt modestos: passar-nos-ho bé, que és el principal, no fer portaments (coneguts com “arrastres”) i cantar en el to correcte, tot i que amb el pas del temps la veu va canviant. Durant l’any practicarem tres tipus de cançons: nadales, caramelles o cançons de primavera i havaneres. Al final de cada trimestre oferirem un concert basat en cada tipus de cançó, sigui a l’església o al mateix club.

Com he comentat abans, des de principis d’octubre que estem assajant i ara, per l’època, toquen les nadales. Fins al moment som 30 persones i estic molt content, perquè hi ha uns quants homes, que és la figura que més costa trobar a les corals, així com antics membres de la Coral Amparo Llaó.

– Quin és el “somni” que t’agradaria veure fet realitat en l’àmbit local?

En aquests moments m’agradaria que la gent gran del poble s’apuntés al Club de Jubilats de l’Ampolla. Un casal es fa a través de les persones, si no, no funciona. Per continuar tirant endavant aquest projecte necessitem el compromís de tothom. Així que seré ambiciós i diré que voldria que el 85% de les persones jubilades del municipi fossin socis actius de l’entitat i que participessin en les activitats que s’organitzen actualment o en les noves propostes.