Jesusa Capera Aragonès va néixer al Roqué i actualment viu a Oxford. Quan tenia 17 anys va decidir dedicar la seva carrera professional a la recerca biomèdica. Volia entendre la vida i participar en la lluita contra les malalties. Això la va portar a graduar-se en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona (UB). Posseeix el Màster en Neurociències per la mateixa universitat i és doctora en Biomedicina amb premi extraordinari per la UB.

Des de fa tres anys és investigadora postdoctoral al Kennedy Institute of Rheumatology de la Universitat d'Oxford, on investiga la resposta immunitària dels limfòcits T contra antígens específics. Amb la seva recerca, l'ampollera busca trobar mecanismes perquè el sistema immunitari de les persones sigui més eficient en el moment de detectar cèl·lules com les cancerígenes o les infectades per un virus i així evitar que es desenvolupi una malaltia en l'organisme.

– Quant de temps fa que estàs fent recerca a la Universitat d'Oxford?

Durant el meu últim any com a estudiant de doctorat a Barcelona vaig realitzar una estada al Kennedy Institute of Rheumatology de la Universitat d'Oxford, un institut dedicat a la investigació sobre el sistema immunitari. L'experiència va ser molt positiva, en pocs mesos vaig aprendre moltíssim, però el més important va ser que vaig tornar a Barcelona amb més preguntes de les que tenia quan vaig marxar. En aquell moment va ser quan vaig adonar-me que l'estada havia estat només un tastet de tot allò que podia aprendre i respondre en aquest centre. Així que vaig decidir acabar el doctorat a la Universitat de Barcelona i tornar a Oxford com a investigadora postdoctoral. Ja fa gairebé tres anys d'aquesta decisió.

– Per què Oxford?

Per casualitat. Hi ha molts llocs al món on podria estar ara mateix creixent com a científica i passant-m'ho bé investigant, i Oxford n'és un d'aquests. Aquí tinc la tecnologia i els recursos que necessito per respondre les meves preguntes. A més a més, estic en un entorn molt internacional, col·laborant i aprenent d'altres investigadors d'arreu del món i això m'agrada molt.

– Sempre havies tingut clar de dedicar la teva carrera professional a la investigació o hi va haver un moment en el qual te'n vas adonar?

El cos humà sempre m'ha fascinat, el sol fet d'existir és pura màgia. La vida és un misteri que des de petita m'ha encantat intentar entendre. Però la malaltia, la malaltia ens roba la vida i això és una injustícia. En 17 anys, vaig decidir que volia seguir el camí de la recerca biomèdica, amb una barreja de fascinació per la vida alhora que ganes de desafiar la impotència i vulnerabilitat que com a humans tenim davant la malaltia.

– Quina és la teva línia d'investigació?

La meva línia d'investigació està centrada en els limfòcits T, que són les cèl·lules que coordinen la resposta immunitària contra antígens específics. Els limfòcits T són els encarregats de comprovar si una cèl·lula és pròpia i innòcua o bé si és estranya o potencialment perillosa, com per exemple cancerígena o infectada per un virus.

En aquest darrer cas, els limfòcits T inicien una resposta immunitària específicament contra aquesta cèl·lula, amb l'objectiu d'eliminar-la eficientment i sense causar danys majors. Aquest procés és molt complex i, de vegades, cèl·lules canceroses o infectades passen desapercebudes, o al contrari, cèl·lules pròpies es confonen per estranyes i s'engega una resposta autoimmunitària contra elles.

Ens interessa entendre exactament els mecanismes moleculars just a l'inici de la resposta immunitària, al moment exacte en el qual el limfòcit decideix si toca o no activar-se. Per això utilitzo diverses tècniques de microscòpia avançada que permeten visualitzar en alta resolució el moment que un limfòcit T entra en contacte amb la cèl·lula que vol avaluar. Després d'aquest contacte, que pot durar només qüestió de minuts, el limfòcit T ja haurà pres la decisió d'atacar o no a l'altra cèl·lula i, per tant, es tracta d'un moment crucial que està a la base de moltes malalties.

– Què voleu aconseguir amb aquesta recerca?

Si entenem el procés durant el qual el limfòcit T decideix si activar-se o no, podrem ajudar al nostre sistema immunitari a ser més eficients detectant cèl·lules que intenten amagar-se, com les cancerígenes o infectades, o bé impedir que actuï a la lleugera atacant a les nostres cèl·lules sanes.

– La recerca és una feina que comporta una dedicació molt intensa. En la majoria de casos, les persones que es dediquen a la investigació ho fan per vocació. Personalment, què t'aporta la investigació?

La carrera d'investigadora és una cursa de fons. La vocació és important, però no ho és tot. Has de desenvolupar una habilitat molt forta per perseverar i mantenir la motivació tot i les adversitats i la majoria de vegades has d'aprendre a conviure en la inestabilitat laboral i la pressió que avui dia implica treballar a l'acadèmia.

Ara bé, evidentment, hi ha molts motius que et fan gaudir d'aquesta feina. A mi, el que més m'agrada és que sempre tinc coses noves per aprendre, sempre avanço, fins i tot quan m'equivoco. També em dona molta satisfacció personal ensenyar als estudiants i compartir el coneixement i l'experiència que he adquirit, tant en l'àmbit experimental com en el teòric.

– Com et veus en els pròxims anys?

Hi ha una barbaritat de talent català i espanyol repartit pel món. Molts dels científics catalans que hem marxat ho hem fet perquè era una experiència que volíem viure. Això sí, a molts de nosaltres ens agradaria tenir l'oportunitat de tornar al nostre país sense haver de renunciar a la carrera professional que hem construït amb tant d'esforç i poder continuar construint-la a la nostra terra i envoltats de la nostra família i amics. Hi ha moltes maneres de fer ciència i tant de bo Catalunya ens pugui oferir oportunitats competitives i diverses a totes les persones científiques que volem tornar per quedar-nos-hi.