Daniel Pérez Soriano és diplomat en Infermeria, posseeix el Màster en Direcció d’Hospitals i Empreses Sanitàries i el Màster en Gestió Sanitària. També s'ha format en documentació clínica i informàtica i en gestió i organització de serveis sanitaris, cursant dos postgraus sobre aquests àmbits. Des de l’octubre de 2022 ocupa el càrrec de director d’Infermeria de l’Hospital Comarcal d'Amposta, al mateix temps que treballa com a professor associat a l’àrea de TIC del Grau d’Infermeria de la URV al Campus Terres de l’Ebre.

Pérez va començar la seva carrera professional fent activitat assistencial treballant en diversos hospitals, sobretot a urgències i a l’UCI. Tres anys després de diplomar-se, va iniciar la seva carrera en l’àmbit de la gestió sanitària a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i, simultàniament, va començar a impartir classes a la Universitat Ramon Llull.

Després d’uns anys li van oferir altres projectes de gestió i, ja amb funcions directives, va anar creixent a altres hospitals com l’Hospital de Granollers i l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Va ser durant el 2020 quan es va traslladar a les Terres de l’Ebre per treballar com a director d’Organització al Departament de Salut de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, desenvolupant projectes de coordinació assistencial a escala de territori i actuant com a responsable de l’àmbit de les residències de gent gran.

Al llarg de tots aquests anys ha compaginat la seva activitat amb la docència, sent professor col·laborador en graus d’Infermeria i Fisioteràpia i en màsters i cursos relacionats amb la gestió del pacient i els sistemes d’informació a la Universitat Ramon Llull -Blanquerna-, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Internacional de Catalunya i al Campus de Sant Joan de Déu.

– Com vas rebre la notícia sobre el teu nomenament com a nou cap d'Infermeria de l'Hospital Comarcal d'Amposta?

Com que es tracta d’un hospital públic vaig haver de passar un procés de selecció i la resolució de la plaça es publicava un dia concret. Moments abans de la publicació, em van informar des de la Direcció de l’Hospital que havia estat el candidat que més hi encaixava. Pocs minuts després va ser un no parar de trucades de felicitació. En aquells moments, que per mi van ser de molta alegria, vaig prendre consciència de la responsabilitat que implicava el càrrec i del repte que suposava liderar molts professionals que segurament m'esperaven amb totes les incerteses del món.

– Quins objectius t’has marcat aconseguir?

En primer lloc, tinc clar que caldrà implantar un model d’atenció en cures d’infermeria adaptat a les necessitats actuals de les persones que atenem, tenint en compte els professionals i l’ADN del centre. L’Hospital Comarcal d’Amposta, la “Clínica arrossera” com molts el coneixen, és un hospital proper i familiar en el tracte, i això no es pot perdre. No obstant això, els temps i les persones han canviat i caldrà adaptar-nos i evolucionar a una nova forma d'atendre. En altres sectors de serveis com la banca, el comerç, el turisme o l’oci ja fa temps que ho estan fent; a Salut sempre anem un pas enrere. Crec que és molt important que aprofitem les noves tecnologies i que els hi traguem el màxim de partit, ja que és una eina que pot fer més senzills molts processos.

Tanmateix, tots els hospitals són llocs on hi ha riscos per a les persones que atenem i on es treballa molt perquè aquests siguin els mínims. Així que òbviament s’ha de donar prioritat a totes les accions lligades a la “Seguretat del pacient”. Entre altres accions hem de vigilar que les persones no s’infectin, que no caiguin, que rebin la medicació correcta, que les intervencions siguin segures, que no ens equivoquem quan fem una transfusió de sang... L’objectiu serà garantir que l’hospital sigui un lloc segur, on es presti una assistència sense errors i fer, a més, que les persones que atenem se sentin protegides. És una feina molt feixuga que no es veu i que requereix molta formació i esforç de tots els professionals, ja que ha d’estar present a tots els processos assistencials.

No menys important serà recuperar la “Humanització” en l’atenció a les persones. M’explico: en algun moment de la història ens vam oblidar que ateníem persones i vam establir organitzacions i protocols d’atenció adaptats als professionals i no a l'inrevés. Per exemple, per què no respectem la son de les persones quan estan ingressades i les despertem a mitjan nit per prendre'ls-hi la temperatura o donar-los-hi medicació? Per què els espais on atenem les persones no són confortables o adaptats? Per què no poden estar presents els familiars mentre atenem els pacients? Per què no els escoltem com cal i durant el temps que necessitin? Aquests només són alguns dels temes sobre els quals hem de reflexionar i millorar.

Ara bé, la feina no acaba aquí. Els professionals són una peça clau i han d’estar ben formats, han d’investigar, han de formar part de la societat científica, han d’assistir a congressos i han d’estar a l’avantguarda de les cures d’infermeria. Hem de viatjar més i veure que s’està fent arreu. Un dels objectius que m’he plantejat desplegar és implantar fórmules per incentivar la participació dels professionals en congressos i formacions, perquè només així podrem avançar i donar cures de màxima qualitat.

– Quines són les principals línies de treball a curt termini?

Per mi és molt important treballar amb visió de futur i estratègia; saber i definir cap a on volem anar, què volem ser de grans i què ens cal per aconseguir-ho. Ara mateix estem amb molts canvis, marcant els nous objectius, renovant la metodologia de treball i la forma com ens organitzarem. Tots els canvis són complexos i generen molt de neguit fins que els resultats arriben, canviar el rumb d’un gran vaixell no és tasca fàcil ni immediata, però si vols arribar a bon port, és necessari corregir-lo. Tenim un equip molt implicat i això ajuda.

– En la infermeria és primordial l’atenció a les persones. Quin pes tindrà aquest aspecte en el nou càrrec?

Absolut. Les persones són el centre de la pràctica infermera i hem de treballar per promoure una cultura d’atenció centrada en la persona i vetllar per la qualitat de les cures que li donem. Posar el pacient al centre de l'atenció implica tenir en compte que cada persona és única i que té necessitats, preferències i valors propis, i que aquests haurien de ser el focus principal de l’atenció. Ens caldrà comprendre i respectar les perspectives i les experiències de cada una d’elles, implicar-les activament en les decisions sobre la seva salut i benestar i col·laborar amb elles en el desenvolupament d’un pla de tractament o de cures que sigui apropiat per a les seves necessitats individuals.

Com a cap d’Infermeria em correspon liderar l’equip de professionals d’infermeria i assegurar-me que aquests tinguin el temps, els recursos i el suport necessaris per proporcionar aquesta atenció.

– Amb la pandèmia, el model d'atenció en cures ha canviat?

La història de la Infermeria ens ensenya que els models d’atenció sempre estan evolucionant. La pandèmia ha provocat canvis significatius en el model d’atenció en cures, la forma en què interactuem amb les persones, amb un augment de l’atenció virtual o remota i una major col·laboració interprofessional. Tot i això, la societat ja no és la mateixa: donem molta importància al nostre temps, a la nostra agenda i volem immediatesa en l’atenció, no suportem les esperes, volem estar ben informats en tot moment i, a més, tenim informació a través d’internet que ens empodera per prendre decisions sobre les nostres cures. Si les persones hem canviat tant aquests darrers anys, possiblement estem davant d’un canvi de paradigma en la forma de prestar serveis de salut i això implica que, com a professionals d’infermeria, novament ens haurem d’adaptar.

– Aquest no és el primer càrrec de comandament en hospitals que has ocupat. Com t’ajudaran els anteriors a desenvolupar aquest nou repte?

“Els hospitals són empreses molt complicades”. Aquesta és la primera frase que t’ensenyen en els màsters de gestió sanitària, i quanta raó! L’experiència de tants anys m’ha permès conèixer la seva complexitat i la del seu entorn i això facilita molt el treball i la col·laboració amb la resta de l’equip de direcció i la resta de professionals de l’hospital: permet sumar. No obstant això, crec que l’aportació més important són les habilitats de lideratge que al llarg dels anys un va incorporant i que són claus per a la presa de decisions, la comunicació, la gestió dels equips i, sobretot, la gestió del canvi.

– Combines la feina d’infermer amb la de professor d’universitat. Quin és el consell més rellevant que dones al teu alumnat?

A les classes intento moure’m sempre entre la provocació i la motivació. Els convido que siguin crítics, curiosos i reflexius. Són la darrera esperança que ens queda per anul·lar les conductes passives. Hi ha mil exemples en formes d’atendre i de curar que s’han utilitzat tota la vida i que ara mateix queden mot enrere fruit del pensament crític i del mètode científic: avui en dia ja ningú pensa a curar ferides amb mercromina i, fins i tot, ara mateix ens estem qüestionant l’ús de iode també.

– Tot i que fa poc que ets cap d’Infermeria de l’Hospital Comarcal d’Amposta, quina valoració fas d’aquests primers mesos?

Molt satisfactòria. He tingut una acollida excel·lent i m’han fet sentir com a casa de seguida. En tot cas, hi ha molta feina per fer i soc conscient que estic aportant idees molt noves i diferents. Això crea expectatives que espero complir, motivació i ganes no em faltaran.