L’alcalde de l’Ampolla juntament amb la resta de batlles del Delta de l’Ebre reclamen al Parlament consens entre administracions i inversions urgents per preservar l’espai
- Ajuntament
L'alcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa, juntament amb la resta de batlles del Delta de l'Ebre han reclamat davant del Parlament de Catalunya consens entre les diferents administracions competents i la materialització urgent d'inversions per preservar la integritat de l'espai davant l'amenaça que pugui acabar submergit en bona part sota el mar en poques dècades. Ho han fet durant les compareixences de la segona sessió de la Comissió d'Estudi sobre la Protecció del Delta, on han exposat els problemes del territori i s'han alineat amb les propostes tècniques de la Taula de Consens.
Els alcaldes han demanat als representants dels grups parlamentaris que intercedeixin davant del Govern espanyol perquè modifiqui el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre incorporant les demandes del territori i actuï de forma imminent.
Els alcaldes de la Ràpita, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, Camarles, l'Aldea i l'Ampolla, que havien de protagonitzar la primera sessió de la comissió, han comparegut aquest dimarts al Parlament de Catalunya amb un missatge de partida comú: la necessitat d'actuar de forma immediata i que es destinin els recursos necessaris per fer front a la situació actual.
"El Delta està tocat de mort i tots tenim clar què cal fer. És necessari i urgent passar de la inacció a l'acció, no tenim temps d'esperar, s'ha d'actuar de manera immediata", ha apuntat l’alcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa.
El director tècnic de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, ha estat l'encarregat d'obrir la sessió amb un resum sobre els plantejaments tècnics de l'entitat, que agrupa els ajuntaments de la zona i les comunitats de regants, amb el suport d'altres entitats. Ha recordat el risc que prop d'un 60% de l'espai quedi submergit sota el mar en poques dècades davant del creixement del mar, la regressió i l’enfonsament del terreny.
Sediments insuficients
Sánchez ha volgut refermar el plantejament ja conegut de la Taula i plasmat en el seu Pla Delta. Tot i assumir que l'increment de l’aportació de sediments fluvials retinguts als embassaments de l'Ebre –“mai hi hem renunciat”– suposa la principal solució “estructural” al problema, ha advocat per “mesures més urgents” per “guanyar temps” davant la dificultat tècnica i econòmica que suposaria la seva concreció. Assegura que els retinguts a Riba-roja són “insuficients”, que caldria ampliar la idea a altres pantans i que l'única proposta de proves pilot sense resultats ni terminis concrets genera neguit.
En aquest context, considera que les 500.000 tones anuals d'aportació sedimentària que necessitaria el Delta per mantenir la seva morfologia haurien de provenir, inicialment, de la “gestió de les sorres litorals”, recuperant-les dels espais on s'acumulen i redistribuir-les. Unes mesures que, en la seva opinió, podrien convertir-se en una oportunitat per captar fons europeus per fer realitat el seu finançament.