Adela Miralles Arasa va néixer a l’Ampolla, on va viure fins que es va traslladar a Barcelona per llicenciar-se en Pedagogia i especialitzar-se en l’àmbit de Terapèutica a la Universitat de Barcelona. Posseeix el Màster en Atenció Primerenca per la Fundació Catalana Síndrome de Down i el nivell C2 de català per l’Institut Ramon Llull (IRL).

Fa 27 anys que viu a Sevilla, on ocupa el càrrec de secretària al Casal Català que hi ha en aquesta ciutat. A més a més, és la professora de català del Casal, així com l’organitzadora i administradora de les proves de certificació de coneixements de llengua catalana de l’Institut Ramon Llull. Aquestes proves tenen caràcter oficial i s’estructuren en cinc nivells d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

La feina de professora és l’única remunerada que hi ha, la resta de persones que fan possible que el Casal Català de Sevilla continuï en ple funcionament són voluntàries, de la mateixa manera que ho és ella quan organitza activitats i accions per fomentar la cultura i les tradicions catalanes a la capital andalusa. Actualment, el Casal està format per una vuitantena de famílies, aproximadament.

- Quants anys fa que vius a Sevilla? I quants en fa que treballes al Casal Català?

Visc a Sevilla des del 20 de juny de 1995, dia del Corpus a Triana. En un viatge de tornada de Madrid amb l’AVE, l’any 2001, vaig conèixer un senyor que em va dir que estaven impulsant la idea de crear un Casal de Catalunya a Sevilla, m’hi vaig posar en contacte i l’any 2002, vaig començar les classes de català amb un sol alumne. Aquest va ser l’inici. Fa vint anys que tinc Casal i molts més de vint que tinc vint anys, com diria en Serrat.

- Per què es va fundar el Casal Català de Sevilla?

El Casal es va fundar com tots els Casals que hi ha a diferents ciutats fora de Catalunya, per un afany de trobar-se els catalans que estan fora del seu país. També perquè, en veure que a Sevilla ja existien cases d’altres comunitats autònomes, nosaltres també en volíem una.

- Quines activitats organitzeu al Casal Català de Sevilla?

Les activitats, a més dels cursos de català, que són el veritable sentit d’una comunitat amb llengua pròpia, que la conreï, la impulsi i la defensi, són els dies festius que se celebren a Catalunya. Comencem l’any amb una primera activitat que seria una gran calçotada que s’organitza en un parc de Sevilla. Després la segueix Sant Jordi, que coincideix amb l’aniversari del Casal, Sant Joan, l’11 de setembre, la Castanyada, Nadal i el Caga Tió. Entremig d’aquestes activitats, hi ha algun concert, el de Nadales i un altre per Setmana Santa i també se sol organitza alguna conferència, les temàtiques de les quals poden variar segons els anys.

A més a més, cada maig o juny celebrem un concert in memoriam a una pianista catalana que va morir a causa d’un accident a Sevilla. La presidenta, Marta Strohecker, va acollir els seus pares quan van venir a recollir les despulles de la seva filla i és una cita molt emotiva. Van donar el seu piano al Casal i, des de llavors, atorguem una beca al millor pianista del curs del Conservatori Professional Cristóbal de Morales, la beca porta per nom Beca Ma Teresa Guàrdia Vidal.

El Casal també participa en activitats proposades per la Federación de Casas Regionales i aquí s’hi ha de ser. Si t’ho planteges per treure’n un profit, pots promocionar el coneixement de la teva comunitat explicant-los com és a gent que en principi no hi tindria accés.

Resumint tot l’anterior, l’objectiu de totes aquestes activitats és la difusió de la llengua i cultura catalanes.

- Quin perfil d’usuaris teniu?

Els nostres socis són, en la seva majoria, gent gran, bastant gran. La població catalana jove de Sevilla es mou i es comunica d’una altra forma, com per exemple utilitzant les xarxes socials. Els joves no senten la necessitat d’aquest tipus de contacte com teníem les persones que vam impulsar aquest espai fa 20 anys.

- Quants alumnes de català teniu actualment?

El nombre d’alumnes que tenim al Casal varia d’any en any. No en solem tenir mai més de 20. A més, hi ha sis infants que van començar, ara fa dos cursos, amb un espai que es diu la Cucafera i que pretén apropar-los a través de jocs, cançons i contes a la llengua catalana que és la d’un dels seus progenitors. Hem de fer planter!!!

- Per què la Cucafera?

Es diu la Cucafera perquè, sigui on sigui, jo soc del Baix Ebre, i Tortosa, ha estat sempre la meva primera ciutat, la de la infantesa. És vella i bella, era el nostre primer destí per comprar, per anar al metge, per estudiar... quants viatges amb l’auto del Perelló, quanta pudor de benzina que marejava... En fi, que és un homenatge a les nostres feres mitològiques, al nostre imaginari col·lectiu més proper. Qui no ha anat a les Festes de la Cinta o al Corpus de Tortosa?

- Hi ha altres ciutats de l’Estat espanyol que tinguin un Casal Català?

Sí, n’hi ha a altres ciutats d’Espanya tals com: Saragossa, Madrid, Sant Sebastià, Vitòria, Tenerife... no sé si me’n deixo alguna. La funció del Casal és fer de punt de trobada de totes aquelles persones que senten la necessitat de comunicar-se, viure i reviure fets de casa seva entre els seus. Parlar en català, de Catalunya, del món, de tot. L’altra gran funció, lògicament, és la difusió i ensenyament de la nostra llengua, bagatge que no podem perdre mai més. Mantenir cohesionat tot això crec que és important per a la nostra identitat.

- Teniu algun projecte nou al cap per tirar endavant?

Com que el futur corre, de vegades esmaperdut, cal que també acabem de consolidar el projecte d’oferir les classes en ambdues modalitats, presencials i en línia. Des de la pandèmia que hem hagut de recórrer tot sovint a l’internet de tot, però també hi ha gent que prefereix la presencialitat. Així que el repte és tenir a ple rendiment les dues opcions.